Euskadi, en els dos últims segles ha canviat i ha passat de ser un país rural i pobre a una societat urbanitzada, típica d’un país capitalista, amb l’euro com a moneda d’intercanvi.
L’economia basca ja no és tan agrícola, ramadera, pesquera i artesana com fa uns anys, sinó que actualment es centra principalment en la indústria (sector secundari) i en els serveis (sector terciari). Tot i així, en un lloc menys privilegiat encara trobem gent que treballa en el sector primari; en l’agricultura, principalment de conreus de blat i de patates, i en la ramaderia, on predomina el sector boví (vaques destinades a la producció de llet). Una de les causes per les quals abunda aquest tipus de bestiar, és degut a l’abundància de les pastures. Després del sector boví trobem el porcí i l'avícola, els quals amb els anys van guanyant importància dins d'aquest sector.
En el sector de la indústria, en primer lloc trobem l’elaboració de productes metàl·lics, seguits dels productes siderúrgics i en menor quantitat, la producció de maquinaria, d’equipaments i de materials electrònics. També hi són presents les indústries de material de transport i productes químics, que ocupen el cinquè i sisè lloc en la classificació d’aquestes.
El sector serveis, es caracteritza per la seva diversitat de comerços, de serveis públics, de transports, de comunicacions, etc. Actualment està en plena expansió.
En últim lloc, i amb menys importància trobem el sector de la construcció (sector secundari), el qual entre els anys 2009 i 2010 ha sufert una devallada.
Quan parlem de l'economia del País Basc és important anomenar "LOS FUEROS VASCOS".
Antigament els bascos es governaven a través dels "fueros" que són un conjunt de lleis i normes que servien per regular la vida administrativa, política i econòmica dels habitants d'Euskadi.
Aquests "fueros" eren una mena de costums i tradicions no escrites que proporcionaven pautes d'organització administrativa i política al poble Basc. Era a través d'aquests que el País Basc era independent d'Espanya, amb un govern propi i unes fronteres internacionals.
Va ser més tard quan es van unir territoris com Iparralde i França i Hegoalde i Castella, que es va establir la norma de posar per escrit aquest conjunt de costums, tradicions i normes, per tal de protegir la societat basca d'Espanya i França quan aquests volguessin interferir en ella.
Durant un període de temps, Espanya i França van respectar aquestes normes, fins que es van abolir al S.XVIII a Iparralde amb la Rebolució Francesa i es van modificar al S.XIX a Hegoalde, com a motiu de l'acabament de les Guerres Carlines. Va ser més tard, amb la 2ª Guerra Carlina que es van acabar avolint els últims "fueros" que quedaven al País Basc.
Quant tots els "fueros" van ser abolits, els País Basc va perdre la seva independència passant a formar part d'Espanya.
Va ser més tard quan es van unir territoris com Iparralde i França i Hegoalde i Castella, que es va establir la norma de posar per escrit aquest conjunt de costums, tradicions i normes, per tal de protegir la societat basca d'Espanya i França quan aquests volguessin interferir en ella.
Durant un període de temps, Espanya i França van respectar aquestes normes, fins que es van abolir al S.XVIII a Iparralde amb la Rebolució Francesa i es van modificar al S.XIX a Hegoalde, com a motiu de l'acabament de les Guerres Carlines. Va ser més tard, amb la 2ª Guerra Carlina que es van acabar avolint els últims "fueros" que quedaven al País Basc.
Quant tots els "fueros" van ser abolits, els País Basc va perdre la seva independència passant a formar part d'Espanya.
