La fauna autòctona està constituïda per espècies com el senglar, la guineu, la llebre i el conill. Entre les aus hi destaquen la perdiu, la cigonya, l’àguila daurada, el xoriguer vulgar, el falcó, el pelegrí, el tudó i el duc. Pel que fa a les espècies que viuen en els rius són particularment apreciades la truita, el barb i el cranc. Alguns dels animals que estan en perill d’extinció són: el frare, el trencalòs, l’àguila cuabarrada, els ratpenats...
El País Basc és ric en recursos naturals. En primer lloc hi destaca la mineria, especialment la del mineral de ferro i en segon lloc la pesca. També es poden trobar jaciments de zinc en diferents zones. Pel que fa la pesca, les principals espècies capturades són: el lluç, la sardina, la tonyina, el bacallà, el verat i el sorell. El sector pesquer travessa darrerament una situació delicada a causa de la prohibició de pesca en algunes zones, la contaminació de les aigües del mar i la sobreexplotació o l’ús d’aparells il·legals que no respecten els cicles reproductius de les diverses espècies capturades.
El País Basc està situat a la vessant fluvial cantàbrica. Els rius més coneguts són: l’Ebre, Ega, Bidasoa, Urmea, Oria, Leitzaran, Urola, Deba, Artibai, Lea, Oka, Butroe, Goritza, Kadagua, Nervioi, Altube... També hi ha moltes rieres formades a partir de marees, les més destacades són: Ria de Bilbao, de Plentzia, Gernika-Mundaka, d’Ondorroa, de Deba i d’Orio. No hi ha illes però sí petits illots. A la costa es localitzen algunes aus, així com en els illots i a les àrees humides. Les més apreciades són les gavines, els corbs marins, els martinets blancs, els estornells, les merles...
Les cases típiques del País Basc són els “caserios”, que són un conjunt de cases rurals que no arriben a formar un poble. Normalment, solen està aïllades dels nuclis urbans i envoltades per camps.
Aquesta comunitat autònoma també disposa d’una àmplia oferta d’empreses de turisme actiu i de tot tipus d’esports d’aventura, des dels més tècnics i especialitzats fins a les modalitats més comunes com el surf, la bicicleta de muntanya, el senderisme i l’observació d’aus.
Pel que fa al clima, cal dir que és atlàntic, això vol dir que les temperatures no són mai extremes, els hiverns són suaus i els estius frescos. Les precipitacions són abundants i hi plou al llarg de tot l’any. Per això, és recomanable que a l’estiu es portin jerseis prims i paraigües i a l’hivern jerseis gruixuts i botes per a la neu.
La Cultura Basca
Llengües
Les llengües principals d’Euskadi són l’espanyol i l’euskera. Cal dir que l’euskera està molt ben arrelat i ha servit com a vehicle de costums, tradicions, mites, llegendes del País Basc.
Els bascos han construït al voltant del seu idioma una cultura original i creativa, impregnada de diverses influències. Les seves emblemàtiques pràctiques i el caràcter dels seus creadors proosen a la resta del món una visió artística i al mateix temps singular i moderna. Així doncs, podem dir que han construït al voltant de la seva llengua, l'euskera, un univers cultural i propi.
L'euskera o llengua basca és una de les llengues més antigues d'Europa occidental, anterior a les indeoeuropees. Des de 1979 l'euskera és juntament amb el castellà, llengua cooficial de la Comunitat Autònoma del País Basc i, des de 1982, d'una part de Navarra. No obstant, a la zona nord encara no s'ha aconseguit que la llengua euskera sigui reconeguda per l'administració francesa.
Població
La població del País Basc (2007) és de 2.141.860 habitants, amb una densitat de 292 hab/km2, molt superior a la mitjana espanyola (81 hab/km2). En xifres absolutes el País Basc va créixer en més de milió i mig de persones al llarg del segle XX, situant-se el moment àlgid en la dècada de 1950 i principis de la de 1960. A la dècada de 1980 el ritme poblacional va canviar de signe, disminuint en gairebé en 30.000 persones.
Les causes d'aquest descens es troben en la caiguda de la natalitat i en la crisi econòmica de la dècada de 1970, que va afectar de manera molt dura a l'economia industrial, fent passar a Euskadi de receptor a centre emissor d'emigrants durant la dècada posterior , per falta d'expectatives de treball. Només Àlaba es va veure lliure d'un saldo migratori negatiu en comptar amb una indústria més moderna i causa de l'expansió dels serveis.
La població es distribueix desigualment sobre el territori, ja que només a Biscaia es concentra més del 50% del total de la comunitat, a Guipúscoa un terç i a Àlaba poc més del 10%. Així, doncs, la vessant hidrogràfica cantàbrica constitueix la zona més densament poblada, mentre que la zona corresponent a la vessant mediterrània registra una menor densitat.
Gastronomia
La gastronomia de tots els territoris que conformen Euskal Herria gaudeix d'un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional.
La gastronomia de tots els territoris que conformen Euskal Herria gaudeix d'un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional.
Al País Vasc, són típiques les societats gastronòmiques. Aquestes societats estan compostes per socis que es reuneixen per fer sopars i dinars, bé entre els socis, bé entre un soci i els seus convidats. La característica principal és que el que cuina el fa gratuïtament, mentre que els productes són aportats pels altres participants en l'esdeveniment, a excepció dels bàsics d'ús comú que solen provenir de la pròpia rebost de la societat. Una vegada realitzat l'esdeveniment es fan els comptes corresponents deixant la documentació i els diners en una bústia que es troba al recinte de la societat.
Els pinxos són sens dubte una especialitat molt popular i apreciada, també qualsevol de les preparacions del bacallà o les cocotxes, que són algunes de les especialitats de la cuina basca més degustades en la costa. A la muntanya es pot destacar el formatge amb denominacions com Idiazábal, Roncal o Ossau-Iraty, la quallada (típica de tota la cornisa cantàbrica, especialment de Cantàbria) (famosa la de la vall de Ulzama), la xistorra de Navarra i la vedella. Al sud destaquen els pebrots del piquillo de Lodosa, els vins navarresos i de la Rioja Alabesa, i els espàrrecs al natural. Al nord, són molt famosos el pebrot d'Espelette, la piperrada, el vi de Irouléguy, el pastís basc (gâteau basque en francès) o el axoa.Costums
El bertsolari improvisa versos cantats, havent de respectar sempre tant la melodia com la rima, així com el tema prefixat. Aquesta tradició-a la vora de la desaparició en nombrosos llocs-compte al País Basc amb gran arrelament i popularitat, especialment en determinats llocs i situacions: sidreries, festes populars ...
La fama dels grans bertsolaris supera entre els bascos a la dels artistes de qualsevol altre àmbit: els noms dels més famosos perviuen durant segles en la memòria de la gent.
Al començament del segle XX van començar a organitzar-se els campionats de bertsolarisme, a finals d'aquest mateix segle es van crear les escoles de bertsolaris.
La nova generació de joves bertsolaris ha elevat la qualitat d'aquest art fins a cotes mai assolides en el passat i ha obtingut èxits aclaparadors.
Una altra pintoresca manifestació de la tradició basca són els esports rurals. Els “Harrijasotzailes” (aixecadors de pedres), “Segalaris” (talladors d’herba) o els “Aizcolaris (llenyataires) realitzen les feines pròpies dels caserios bascos. Els esports més estesos i generalment, més urbans són: les regates de “traineras”, la pilota basca i la mundialment famosa “sakatira” que vindira a ser com el joc d’estirar la corda.
Una de les funcions de l'Olentzero és molt similar a la dels Reis Mags o Pare Noel: els nens escriuen les seves cartes al Olentzero demanant-li regals,les hi donen als seus pares, i alguns d'aquests regals apareixen a casa en el matí de Nadal . Al País Basc i Navarra hi ha localitats en què se celebra una desfilada o cavalcada de l’Olentzero la vigília de Nadal, altres en què se celebra una cavalcada de Reis la tarda del 5 de gener, i altres en què es que celebren ambdues. Com a excepció, a Ermua (Biscaia) la desfilada de recepció de l'Olentzero es realitza el 31 de desembre (però la Cavalcada de Reis s'efectua en la data habitual). En aquests desfilades l'Olentzero pot aparèixer representat per un ninot o per una persona disfressada.
És costum que grups de veïns passegin un ninot caracteritzat d'Olentzero (amb la cara tacada de carbó, roba tradicional, txapela, pipa, un sac amb regals, amb vestimenta típica basca) pels carrers la nit de Nadal, cantant i demanant diners per a algun col · lectiu humanitari, social o per les seves pròpies activitats de lleure. Com comiat a aquest personatge, en esdeveniments especials és comú incinerar el ninot en finalitzar, bé en la mateixa tarda-nit de nit de nadal, bé després del nadal. La imatge de l'Olentzero és un element característic i freqüent en la decoració nadalenca d'establiments i mobiliari urbà al País Basc i Navarra.
 |
| Cavalgada de l'Olentzero |
Festivitats
 |
| Baixada de Celedón Vitoria-Gasteiz |
Cal destacar que San Sebastià és candidata a ser la Capital Europea de la Cultura el 2016.
Calendari d’algunes festes rellevants del País Basc:
Dins de la tradició comuna, amb major o menor presència, es celebren les següents festes, algunes d'elles de caràcter polític i altres cultural.
- Festes de la Blanca de Vitòria: del 4 al 9 d'agost a Vitòria-Gasteiz.
- Aberri Eguna: dia de la pàtria Basca (inicialment del PNB), Diumenge de Resurrecció.
- Vigília de Santa Àgueda: 4 de febrer.
- Sant Francesc Xavier: patró de Navarra, 3 de desembre.
- Inauteri: Carnestoltes, finals d'hivern. Des del punt de vista etnogràfic, tenen especial interès els carnavals de petits nuclis rurals com Lanz, Ituren, Zubieta .
- Sanfermines: del 6 al 14 de juliol a Pamplona
- Festes de Baiona: el primer cap de setmana d'agost a Baiona.
- Pastoral suletina: Obra teatral típica de Zuberoa (Sola) durant l'estiu
- Aste Nagusia: segona quinzena del mes d'agost a Bilbao.
- Donostiako Danborrada: 20 de gener a Sant Sebastià.
En totes les festes basques, sempre relluiran les seves danses. Per exemple “el Aurresku”, un ball solemne i elegant on les dones no ballen sinó que són portades. Els homes entren a la plaça i inviten a les dones més importants del poble a formar part de les seves rondes de ball, per acabar amb una desfilada entre els ballarins més hàbils. “L’Andre Aurreskua” és una versió femenina d’aquest ball on són les dones qui conviden a ballar els homes. Una dansa molt popular també és la “Multidanza del Baztan, que és un altre ball exculisvament d’homes. La “Mascarada suletina” té un caire més carnavalesc i la dansa de “la Ezpatadanza”, simbolitza l’homenatge al soldat mort en defensa de la seva pàtria.
