UNA MICA D’HISTÒRIA:
ANYS I ANYS DE CONFLICTE POLÍTIC
COM S’HA VISCUT EL 20N AL PAÍS BASC?
Al País Basc, els resultats de les eleccions (2011) han estat molt diferents en relació a la resta d’Espanya. L’espectacular ascens del PP (Partit Popular) a la resta de l’Estat no s’ha vist reflectit a Euskadi, més aviat tot el contrari, el qual ha perdut un punt en percentatge de vots. El PNV (Partit Nacionalista Basc) i Amaiur (coalició abertzale formada per formada per Bildu, Ea i Aralar), és a dir, els partits nacionalistes, superen el bloc constitucionalista (PP i PSOE) i obtenen 11 dels 18 diputats que hi havia en joc.
Amaiur es va formar entre l’abril i el setembre del 2011 i té com a objectiu defensar el dret d’autodeterminació del poble basc al Congrés i al Senat Espanyol. La seva idea política correspon a l’esquerra abertzale, al nacionalisme basc, a l’independentisme, a la democràcia participativa...
LLEI DE PARTITS (2002)
Al juny del 2002 es va aprovar una llei orgànica anomenada "Llei de Partits". Aquesta fou aprovada gràcies als vots a favor del PP, PSOE, CIU, CC i el Partit Andalucista. PNV, BNG, ERC, ICV, EA i CHA van votar en contra.
Aquesta llei es va entendre de dues maneres diferents:
- Els partits que van votar a favor defensaven la seva postura perquè asseguraven que aquesta llei era necessària per tal de lluitar contra el terrorisme, ja que estaven convençuts que algunes institucions democràtiques legalitzades finançaven i ajudaven a les organitzacions terroristes, com, per exemple, ETA.
- Per a altres sectors, i per a la gran majoria de la població basca, la implantació de la Llei de Partits privava el dret civil als ciutadans, els quals es quedaven sense cap òrgan representatiu.
Per aquest motiu, a les anteriors eleccions , gran part de poble basc es va abstendre al vot i van passar a governar el PP i el PSOE.
NACIONALISME BASC:
Per poder entendre el context polític, social i cultural basc s’han de conèixer algunes pinzellades del que significa el nacionalisme basc. Aquest respon a una ideologia política i cultural que defensa la identitat basca en el seu corresponent territori (actualment part d’Espanya i França).
- Quan va sorgir?
A l’Edat mitjana, a la península ibèrica, les regions, pobles o territoris volien tenir més veu i llibertat davant de la noblesa i la reialesa. Per aquest motiu es van establir els FURS. Aquests eren una sèrie de pactes entre el poble i el rei, uns estatus jurídics que servien per regular la vida local, establint unes normes, drets i privilegis. Eren lleis que regien una determinada zona i recollien les costums de cada localitat i els privilegis que el rei atorgaria a aquestes, preservant, així la noblesa, el clergat i el poble però d’una manera pactada i de mutu acord.
Passat els anys, a Espanya, a diferència del País Basc, els furs es van anar abolint o reduint a causa de diferents revoltes i conflictes. A Catalunya i als regnes de la corona Aragonesa, es van suprimir a començaments del S.XVIII com a conseqüència de la seva derrota en la Guerra de Successió (1700-1715). Al País Basc i a Navarra (fidels a la nova dinastia Borbònica de FelipV) es van seguir mantenint.
Al 1839, la llei d’octubre (Tractat de Vergara), va declarar que es respectarien els drets forals sempre i quan aquests s’adeqüessin a la Constitució Espanyola. D’aquesta forma, es trenca l’anomenat “pacto viejo” i , aleshores, el poble basc expressa la seva angoixa promoguda per la falta de reconeixement dels seus drets.
Amb la derrota Carlista, al 1876, les corts dictaminen una llei que anul·la tots els furs i obliguen als bascos a introduir-se al món militar. Molts d’ells són enviats a Amèrica i comencen a crear societats a per a protestar per la pèrdua dels seus drets.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) la indignació va anar en augment i en aquesta van haver, com en la gran majoria de comunitats, bàndols germans enfrontats. El País Basc va perdre llibertat, autonomia i identitat. El PNV (Partit Nacionalista Basc) va desaparèixer sustancialment durant el franquisme. Aquest era el parti nacionalista més representatiu. En motiu d'aquesta "poca acció" per part del PNV apareix la banda terrorista ETA.
És en aquest període històric on sorgeix el fort moviment nacionalista basc.
Al 1978, a la Constitució Espanyola, apareix, de manera subtil, el reconeixement dels drets històrics del poble basc. És en aquest moment, quan els furs es van reanomenar per a convertir-se en Autonomies, i es redacten els corresponents Estatuts d’autonomia (1979).
Vídeo d'una cançó de Mikel Laboa: "Txorria Txorri"
L'autor defensava i impulsava de valent la cultura basca.
ETA
L’organització terrorista ETA correspon al nacionalisme basc i, fins al moment, l’ha reivindicat a través de mètodes d’actuació violenta.
L’èxit irrefutable d’Amaiur està estretament lligat a la fi de la utilització de les armes per part de la banda terrorista. Demostra que els bons resultats electorals han estat gràcies a una actuació política pacífica i democràtica.
PUNT I FINAL A LA VIOLÉNCIA COM A MITJÀ
El 20 d’Octubre del 2011, l’organització terrorista ETA (Euskadi Ta Askatasuna- Euskadi i Llibertat) va posar fi a més de 50 anys de lluita armada. Deixa de banda la violència i aposta pel diàleg com a mitjà de resolució de conflictes i com a camí cap a la llibertat. La banda exigeix l’apropament dels presos polítics cap al País Basc. Aquest gran succés ha arribat com a conseqüència d’una forta pressió policial, política i social portada a terme a través de polítiques contra el terrorisme i, de manera subtil, per les, aleshores, imminents eleccions.
QUÈ ÉS ETA? PER QUÈ ES VA FORMAR?
Al 1959, en plena dictadura franquista, uns estudiants independents i radicals van fundar ETA per reivindicar una sèrie de drets i ideals, per a ells fonamentals: La supremacia de la raça basca, l’antiespanyolisme i la independència del País, a través d’una actuació violenta.
Durant uns 60 anys, la banda deixa més de 800 morts, entre ells destaquen: Al 2006, 2 víctimes a causa d’una explosió a la terminal de Barajas (Madrid), al 2000, Assassinat d’Ernest Lluch (PSC), al 1994, assassinat de Miguel Ángel Blanco, al 1987, 21 morts per l’atemptat de l’Hipercor a Barcelona i al 1973, assassinat de Luís Carrero Blanco.
Aquest vídeo, editat per la televisió d'Aragó, mostra un resum de la trajectòria d'ETA.